• El català en un país multilingüe
    El català en un país multilingüe
    Catalunya segle XXI
    El català en un país multilingüe

    Sabíeu que a Catalunya es parlen més de 300 llengües? Sabíeu que hi ha un 12% de catalans que tenen com a llengua materna una llengua diferent del català o del castellà? Sabíeu que l’amazic és la tercera llengua més parlada a Catalunya? La societat catalana del segle XXI és, i serà cada vegada més, un espai en què conviuran diverses llengües. La situació lingüística fa inevitable el contacte entre la llengua pròpia del país, el català, i les altres llengües, sobretot amb el castellà, però també moltes altres parlades per les persones que han arribat a Catalunya formant col·lectius nombrosos. ¿Quin paper ha de tenir, quin ha de ser estatuts de la llengua catalana en aquesta nova situació? Què s’ha de fer perquè els catalans siguin conscients de la diversitat lingüística? Quines actituds cal adoptar pel que fa al català, però també pel que fa a les altres llengües? Des de molts àmbits, s’expressa la voluntat, però també la necessitat, d’articular la llengua catalana com a eix integrador i cohesionador de la nostra ciutadania. Restablir el català en totes les funcions de llengua nacional. És a dir, en la comunicació general en tots els ordres i àmbits de la vida social del país. La clau no està tan en l’oficialitat única del català, i encara menys en la cooficialitat amb el castellà, sinó en les polítiques normalitzadores que tinguin com a objectiu que el català esdevingui la llengua primera amb què ens comuniquem i ens identifiquem. Polítiques culturals i lingüístiques molt més intenses i, sobretot, molt més coherents que permetin que el català esdevingui la llengua comuna de relació entre tots els ciutadans del país. Entre aquestes mesures, serà necessari i imprescindible continuar potenciant la llengua castellana, que segurament haurà de tenir un estatus diferenciat de les altres llengües que es parlen a Catalunya. I no només per la seva potència cultural, sinó també perquè és la primera llengua de milers de catalans i catalanes. Caldrà, però, que totes les mesures que s’apliquin es facin en un marc d’assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual. Caldrà, doncs, desenvolupar totes les mesures necessàries per garantir que tothom se senti reconegut i inclòs en la construcció d’un nou país, també pel que fa a  la llengua. La Catalunya del segle XXI ha de ser també pionera en l’aplicació de polítiques lingüístiques que, d’una banda situïn la llengua pròpia com a primera llengua i comuna de tots els ciutadans i, de l’altra, sàpiguen respectar els drets individuals, fomentar i aprofitar també la diversitat cultural i lingüística present avui dia al nostre país.  

    21/05/2018
  • Cap 11. Les polítiques de gènere
    Cap 11. Les polítiques de gènere
    Catalunya segle XXI
    Cap 11. Les polítiques de gènere

    Des d’una perspectiva històrica, fins als anys setanta del segle passat, el manteniment i la conservació dels patrons socials i culturals de la societat patriarcal s’han mantingut i reforçat, mitjançant un marc normatiu que ha perpetuat les desigualtats entre homes i dones. D’aquesta manera, el món públic, entès com l’àmbit polític, social i econòmic, ha restat legitimat com un espai masculí i dels homes. A partir de la dècada dels vuitanta, i arran de les reivindicacions del moviment feminista, alguns estats europeus van començar a introduir les polítiques de gènere, també anomenades polítiques per la igualtat o polítiques de dones. L’objectiu: lluitar contra les desigualtats i la discriminació de les dones en la vida política, econòmica i social de la societat. Al llarg dels anys, s’han intentat aplicar diverses estratègies per tal d’avançar en la implantació de les polítiques de gènere. Totes tenen aspectes positius i altres que no tant. Per exemple, les polítiques d’igualtat d’oportunitats influeixen positivament en la participació de les dones en els diferents àmbits de l’esfera pública, però, per si soles, no produeixen canvis en la realitat social de les dones. La desigualtat no desapareix, perquè en l’àmbit privat (domèstic i de cura familiar) la responsabilitat continua sent, bàsicament, de les dones. Les polítiques de gènere haurien de ser transversals i ser presents en tots els àmbits de la societat, tant públics com privats. És el que es coneix com a “transversalitat de gènere”, un nou enfocament, una nova estratègia que els poders públics haurien d’assumir per aconseguir la plena igualtat entre homes i dones.  

    14/05/2018
  • El model energètic del segle XXI
    El model energètic del segle XXI
    Catalunya segle XXI
    El model energètic del segle XXI

    L’objectiu de la política energètica no pot ser altra que disminuir aquesta elevada dependència energètica externa, reduint la despesa econòmica que comporta i col·laborant en reduir les causes del canvi climàtic. Com en molts altres temes estratègics, Catalunya no disposa dels instruments jurídics i administratius per equilibrar el seu mercat energètic. És imprescindible que Catalunya pugui legislar sobre l’energia per regular el sector i prendre les decisions més favorables per als seus ciutadans. Cal avançar cap a un nou model energètic propi, ajustat a les necessitats, possibilitats i voluntats del país, que tingui com a primer objectiu les millores en eficiència i estalvi i que tendeixi a la suficiència a mitjà termini. En el camí cap aquest llindar cal actuar sobre el sector de l’energia actual per facilitar la transició i col·laborar en el finançament de les noves polítiques. Els progressos tècnics de les darreres dècades i les experiències d’altres països ens han de permetre aconseguir l’alternativa energètica a mitjà termini, és a dir, que l’energia necessària es produeixi mitjançant fonts renovables i, preferentment, en el mateix lloc on es consumeixi. La diversitat orogràfica, climàtica i meteorològica del país ens ofereix unes grans possibilitats per aconseguir-ho. La política energètica del país ha de començar per incentivar i promoure la investigació i la innovació en aquest camp. El desenvolupament de l’energia de producció solar, eòlica, geotèrmica o marítima ha d’esdevenir un eix bàsic de la política energètica de Catalunya i una de les prioritats del futur immediat.  

    07/05/2018
  • Cap 9. La universitat catalana del segle XXI
    Cap 9. La universitat catalana del segle XXI
    Catalunya segle XXI
    Cap 9. La universitat catalana del segle XXI

    En les darreres dècades la universitat catalana no sols ha homologat el nivell de la seva docència i recerca amb el de l’entorn europeu, sinó que a més s’ha proposat d’esdevenir un agent de desenvolupament i de benestar col·lectiu. Malgrat això, i a causa de la crisi econòmica més recent, s’han produït retrocessos preocupants en un moment en què s’ha avivat el debat internacional sobre com ha de ser la universitat del futur. Les retallades, la reforma laboral, la disminució de les beques de recerca o de les taxes de reposició, entre més factors, han dut la universitat a una situació alarmant de reducció de plantilles, entrebancs i allargament dels processos d’estabilització, blocatge de les expectatives de promoció, augment de la precarietat i l’estrès laboral. ¿Com podem, no només revertir aquesta preocupant situació, sinó quines han de ser les mesures que caldria aplicar per tal que la universitat pogués fer front a tots els reptes que ens planteja el segle XXI? Caldrà convertir l’educació superior en un bé privat comercialitzable? La universitat catalana del segle XXI s’haurà de sotmetre a les lleis de l’oferta i la demanda? Podrem disposar d’una universitat de qualitat comptant només amb el finançament públic? Avui, a Catalunya segle XXI, hem convidat el Sr. Josep Ferrer, ex-rector de la UPC i que va ser president del Consell de la I Convenció Ciutadana sobre la Universitat Catalana. Aquesta Convenció Ciutadana estava formada per representants d’entitats, organitzacions polítiques i sindicats. Es va constituir el 2013 i va comptar amb una àmplia participació de la comunitat universitària catalana. Durant quatre anys va celebrar debats, assemblees i ha generat una gran quantitat de ponències amb l’objectiu de proposar solucions per millorar el model actual i mantenir el paper social de la Universitat Catalana. Entre moltes altres, les conclusions de la Convenció opten per reclamar una universitat oberta cap a la societat i que no perdi la condició fonamental de servei públic. L’accés a la universitat ha de ser equitatiu i igualitari i el col·lectiu d’estudiants, més divers i inclusiu, més conscient i orientat. Per a aconseguir-ho, les matrícules han de tendir a la gratuïtat i han d’augmentar les beques de desplaçament. Avui, a Catalunya segle XXI parlem sobre la universitat catalana  

    30/04/2018
  • Cap 8. Construïm sanitat
    Cap 8. Construïm sanitat
    Catalunya segle XXI
    Cap 8. Construïm sanitat

    Tots els ciutadans de Catalunya tenen dret a una salut física, emocional i mental plena. L’Estat ha de posar tots els mitjans necessaris per assegurar la salut integral dels seus ciutadans, des de la formació preventiva basada en l’alimentació i en l’activitat física fins a l’accés als serveis de sanitat per curar les malalties i accidents. L’Estat ha de garantir que, en cap cas, el cost de la sanitat sigui un element discriminatori i, per tant, que tothom tingui accés als serveis de salut que necessiti en cada moment El model sanitari català és un model d’excel·lència. Es va concretar el 1990 amb la creació del Servei Català de Salut i va consolidar un sistema sanitari mixt, propi del país, amb l'extensió del model a totes les línies de productes sanitaris i sociosanitaris. El CatSalut funciona com una asseguradora pública que garanteix la prestació dels serveis sanitaris a la ciutadania i contracta aquests serveis a diferents entitats proveïdores a càrrec del finançament públic. Compta amb més de 400 centres d'atenció primària i 68 hospitals d'utilització pública, independentment de la seva titularitat.. Les noves necessitats de la població, molt diferents de les de fa trenta anys, obliguen a definir unes línies de modernització i progrés del sistema que permetin dotar-lo de major eficiència i agilitat. Cal, doncs, una evolució del sistema sanitari per tal d’afrontar, amb èxit, els reptes que ens planteja el segle XXI. La Catalunya del futur exigirà disposar d’un sistema de salut millorat i sostenible, que tracti les malalties dels pacients, però, alhora, respongui a les necessitats de salut de la població. Quin són els punts forts del model actual? Quins en són els punts dèbils? Quins els reptes a superar?  

    23/04/2018
  • Cap 7. El paper de l'Estat, constitucions
    Cap 7. El paper de l'Estat, constitucions
    Catalunya segle XXI
    Cap 7. El paper de l'Estat, constitucions

    Quan  un  Estat  és  d’arrels  profundament  democràtiques  la  seva  pròpia existència l’han de decidir els seus ciutadans, quan una majoria significativa decideix  constituir  un  Estat  propi  i  independent  o quan,  també  per  una decisió  de  la  mateixa  majoria,  decideix  incorporar-se  en  un  estructura estatal d’àmbit territorial superior. Constituir un Estat d’aquesta manera ha de comportar, necessàriament, que aquest estat ha d’estar al servei dels seus ciutadans, dels qui l’han volgut constituir  i  també  dels  altres.  D’aquesta  manera,  l’Estat  esdevé  un instrument al servei dels interessos de tots els seus ciutadans i, per tant, la seva  estructura  i  funcionament  han  de  respondre  i  adequar-se  a  les necessitats del servei que ha d’oferir. La creació d’un nou Estat ofereix la gran oportunitat de partir d’una nova planta que no reprodueixi ni perpetuï les deficiències de les velles estructures, o almenys que tingui la voluntat de modificar-les i adaptar-les a les noves exigències. Passar,  en  menys  de  quatre  segles  d’història  d’un  Estat  absolutista  que s’explica amb la frase “l’état c’est moi” atribuïda al rei Lluís XIV de França a un Estat on tots i cadascun dels seus ciutadans pugui dir “l’estat és nostre”, és  una  ràpida  evolució  en  termes  històrics.  Però  aquesta  frase,  aquest concepte, ha d’impregnar totes les estructures i el funcionament d’aquest estat. Destil·lar aquest concepte ens ha de portar a dir que l’Estat està supeditat a la societat que l’ha constituït i, per tant, que la societat –en el seu conjunt- és preeminent en relació a l’Estat. Vist així, una Constitució pren un altre sentit i, sobretot, ha de definir sobretot el marc de convivència –la Carta de ciutadania- del que es dota la societat i, com a molt, ha de dibuixar les estructures bàsiques de l’Estat i els valors ètics sobre els que s’ha de basar el seu funcionament.  

    16/04/2018

Recomanem

Final DHC-Vueling: RC Sitges 16-8 Químic ER
Final DHC-Vueling: RC Sitges 16-8 Químic ER
Rugbi en joc
Final DHC-Vueling: RC Sitges 16-8 Químic ER

El RC Sitges es proclama campió de la Divisió d'Honor Catalana Vueling després de superar el Químic ER per 16 a 8 en partit disputat a la Foixarda. El jugador del conjunt sitgetà, Víctor Povedano, era nomenat MVP del partit.

22/04/2018
Cap.1 Coneguem el Congrés Catalunya i Futur
Cap.1 Coneguem el Congrés Catalunya i Futur
Catalunya segle XXI
Cap.1 Coneguem el Congrés Catalunya i Futur

El procés d’independència que estem vivint des de fa uns quants anys ha servit, entre moltes altres coses, per despertar en la gent l’anhel i el desig de construir un país nou, un país millor. És aquí on independentistes i no independentistes han trobat els seu punt de confluència, allò que més ens apropa i que és la necessitat de construir una Catalunya nova, que pugi fer front amb garanties d’èxit als reptes que ens presenta el segle XXI. Un punt de trobada real i efectiu perquè, tots plegats, hem arribat a la conclusió que, més enllà de disposar o no d’un Estat propi, aquest futur millor l’hem de construir entre tots i per a tothom. El sistema polític i institucional creat ara fa 40 anys, sembla un model esgotat. Hi ha molts indicadors que així ho manifesten: des de les persistents mobilitzacions de la societat catalana promogudes per l’ANC a d’altres moviments també de gran repercussió social: 15M, la PAH i molts altres. Tot plegat ens dibuixa un gran descontent, incrementat també per la greu crisi econòmica que estem patint i tot sembla indicar que els actuals mecanismes polítics i institucionals troben massa dificultats per donar respostes a aquesta nova situació. La situació política actual, força emocional, ha impedit un debat serè, ric en continguts i plural. La dinàmica dels esdeveniments ha eclipsat el més important de tot: que no s’estigui parlant de com és i com ha de ser el país on volem viure tots plegats. El mes de maig de 2017, a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es va presentar la plataforma exigents.cat, formada per gent d’ideologia molt diversa i procedent de diferents i diversos sectors socials i polítics. Exigents.cat ha treballat durant més d’un any per establir les sinergies necessàries per tal d’engegar un projecte molt ambiciós: El Congrés Participatiu Catalunya i Futur.

25/02/2018
Catalunya sí que es pot
Catalunya sí que es pot
Respostes al 27S
Catalunya sí que es pot

Avui Joan Coscubiela Catatalunya sí que es pot (CSQEP)

22/09/2015

Informació del programa

Catalunya segle XXI

Programa informatiu i d'opinió sobre tot el que doni del sí el congrés participatiu "Catalunya i Futur"

Productora

ETV-Llobregat TV

Entitat responsable

ETV